top of page

Volum 

Del poema a l'escultura 

Aquest activitat consisteix en crear una escultura basada amb el que ens inspira aquest poema i la cançó que s'ha fet d' aquest.

A mi principalmet m'ha transmes una sensació de el que és efímer, com la vida que passen coses però també acaben i desprès nomès queda el record d'allò que vas viure, com un somni. Per això el material que he utilitzat és el gel, que amb la calor es desfa, es algo que no es etern i sòlid sinò que desapareix. I el que he fet  és una mena de llit, perquè és on es somia, i on es dorm cada dia, un simbol de la continuitat, la vida, durant el temps, és algo que es mantè, sempre dormim en un llit, però alhora el temps va passant, i com tot el que passa algun dia morirà, així que he hanat fotografiant com es desfeia el gel  a poc a poc. 

He editat les imatges en blanc i negre perquè es vegin millor. 

També he creat un carpeta amb totes les fotos que he fet. 

 

Como la luz de un sueño,

que no raya en el mundo pero existe,

así he vivido yo

iluminando

esa parte de ti que no conoces,

la vida que has llevado junto a mis pensamientos.

 

Y aunque tú no lo sepas, yo te he visto

cruzar la puerta sin decir que no,

pedirme un cenicero, curiosear los libros,

responder al deseo de mis labios

con tus labios de whisky,

seguir mis pasos hasta el dormitorio.

 

También hemos hablado

en la cama, sin prisa, muchas tardes

esta cama de amor que no conoces,

la misma que se queda

fría cuanto te marchas.

 

Aunque tú no lo sepas te inventaba conmigo,

hicimos mil proyectos, paseamos

por todas las ciudades que te gustan,

recordamos canciones, elegimos renuncias,

aprendiendo los dos a convivir

entre la realidad y el pensamiento.

 

Espiada a la sombra de tu horario

o en la noche de un bar por mi sorpresa.

Así he vivido yo,

como la luz del sueño

que no recuerdas cuando te despiertas.

 

Luis García Montero

Habitaciones separadas

Ed. Visor (1994)

Aquí es pot veure el proçès de com es desfa:

2020-06-09 02.53.34 1.jpg
2020-06-09 02.53.14 1.jpg
20200609_151756.jpg

Aquest és un esbòs ràpid que vaig fer perquè la idea és bastant senzilla

2020-06-09 02.53.50 1.jpg
2020-06-09 02.54.10 1.jpg
2020-06-09 02.54.48 1.jpg
2020-06-09 02.55.00 1.jpg

Retrat modelat

 

Per fer aquesta activitat he escollit aquesta imatge de la Frida Kahlo, no m'ha quedat exempta del tot, però he intentat fer el màxim volum possible, ja que era una mica difícil i a més sortien esquerdes i  l'he hagut de repetir,  després la he posat al forn uns 10 minuts i la he pintada, com que no tenia tots els colors necessaris he hagut d'improvitzar una mica, finalment aquest ha estat el resultat:

 

Aquí es pot veure el proçès i les diferents parts de l'escultura:

frida.jpg
20200524_140145.jpg
20200523_195501.jpg
20200523_193921.jpg
20200523_195505.jpg
20200523_193923.jpg
20200523_221138.jpg

 Làmpara

 

Aquesta és la làmpara que he fet, està feta principalment de material reciclat, cartró, a més he utilitzat una mica de paper crepe. 

Està formada per dos quadrats ajuntats per una part i a sobre uns quants de més petits forrats amb el paper crepe. 

Finalment he pintat els dos quadrats grans de color blau.

Aquest és l'esbós amb el que m'he basat:

Aquest ha estat el resultat:

IMG-20200512-WA0046.jpg
IMG-20200512-WA0049.jpg
20200513_013701.jpg

 Metàfores escultòriques   

Aquesta activitat consisteix en fer composicions escultòrques que transmetin un missatge sobre el confinament. 

  

Quin dia som?                 No entenc res                      Estic al teu costat però no et puc tocar

Screenshot_20200502-202806.png
Screenshot_20200502-202512.png
Screenshot_20200502-202522.png

Aquesta imatge tracte sobre la noció que tenim del temps estant tancats, i com és fàcil oblidar quin dia som.

Aquesta imatge em transmet confusió i caos i ho relaciono amb la sensació que tinc a vegades, i sobretot al principi quan la vida s'ens va canviar de cop.

D'alguna manera fa referència a la distància que hem de mantenir amb les persones del nostre voltant, tot i estar a prop nostre.

 L'escultura  

  • Que és l’escultura?

La paraula escultura prové del   llatí sculpere, és a dir esculpir i és una forma d’expressió artística que consisteix en crear formes en volum a través de múltiples tècniques i materials. Alguns dels mètodes  per transformar el material són: tallar, modelar, esculpir o cisellar. L’escultura ocupa un espai real, creant un pla tridimensional exempt o en relleu.  Es considerada una de les Belles Arts a més de la pintura, la música i l’arquitectura. 

És un art que s’ha trobat present al llarg de la història de la humanitat.  

  •  Funcions i usos de l’escultura (polítiques, religioses, estètiques, etc.)

Les imatges tridimensionals han tingut diferents usos i funcions: 

MÀGICA

Es diu que un objecte té un ús màgic quan el que ho posseeix creu que ho pot controlar el que succeeix en el seu entorn a través d’aquest objecte o figura. Així bruixots, mags i chamans de diferents cultures, han utilitzat baculos, bastons, varetes i amulets pretenent exercir el control, sobre les coses i les persones que els envolten. 

RELIGIOSA

Des de l'antiguitat, els éssers humans han cregut que existeixen forces divines que controlen el que passa en el món. Per representar aquestes forces, els éssers humans han generat imatges tridimensionals que representant a deus, o a el seu poder.  

POLÍTICA 

Com a funció política, es van fer servir o crear per manifestar el poder de les monarquies, conservar la memòria dels pobles, defensar projectes polítics, etc.  

ARTÍSTIC

L’art ha estat present en la història de la humanitat i els éssers humans han generat escultures o imatges tridimensionals buscan representar el que els envolta, però a més buscant satisfer la seva necessitat de crear coses noves i així transformar la seva realitat.

 Tot això ha ajudat a l'ésser humà a expressar-se, a comprendre i reinterpretar el seu entorn i a comunicar a altres homes les seves idees, estats d’ànim i concepcions sobre la vida i la realitat. 

ESTÈTIC O DECORATIU 

Es va convertir amb el temps la seva funció més comuna. Busca representar la bellesa o els ideals d’una època, o bé crear objectes de caràcter decoratiu per interiors o exteriors. 

Juntament amb el desenvolupament de les intencions artístiques dels éssers humans, es va anar desenvolupant l’ús d’aquestes imatges per decorar i ambientar l’espai en el que les persones vivien per  la necessitat d’adequar el seu propi espai, de personalitzar-lo i fer-lo agradable a la vista.

  • Tipus d’escultura:

L’escultura té dues formes de representació segons el volum que l’obra presenta:

          - Escultura exempta.

També anomenada bult rodó, amb llatí ( embalum rodó)

Es representa en ple volum i  de forma completa i es pot girar al seu voltant, de manera que pot

ser observada des de tots els angles. En origen l’escultura sorgeix com part de la decoració dels

elements arquitectònics i acostumaven a trobar-se encaixades dins d’una paret o varies, que

delimitaven la seva forma. I amb l’escultura exempta les parets i pilars on estan subjectades 

van desaparèixer, donant pas a una escultura visible des de tots els angles, excepte un, la seva base. 

Té dues formulacions en relació amb l’espectador:

  • Unifacialitat: amb un únic punt de vista òptim

Aquest era defensat per Miquel Àngel, 

  • Multifacialitat: amb diversos punts de vista 

Aquest era defensat per els manieristes, com per exemple Benvenuto Cellini, que creia que

l’escultura era set vegades millor que la pintura, perquè aquesta només té un punt de vista

i l’escultura en té vuit. 

          - Escultura en relleu.

Quan l’obra tot i ser tridimensional, està adherida a un pla, del que sobresurt en major o

menor mesura. Aquest tipus d’escultura està completament lligat a l’arquitectura, on

s’utilitzava l’escultura o el relleu d’elements com a part de l’ornamentació. 

És la forma que s’aproxima més a la pintura, però per aconseguir perspectiva i profunditat

ho fa a través dels diferents tipus de relleu.  

·         Tipus d’escultura segons els materials i tècniques utilitzades:

              - Alt relleu.

Quan la figura sobresurt del pla més de la meitat del seu volum 

              - Mig relleu.

Quan el que sobresurt és aproximadament la meitat del volum de la figura. 

               - Baix relleu.

Quan el que sobresurt del pla és menys de la meitat de la figura. 

              - Buidat. 

És una tècnica escultòrica per mitjà de la qual s’obté un motlle a partir d’un model en cera o d’un altre material  mal.leable. El motlle s’utilitza després en el procés de fosa per a reproduir l’escultura en metall, generalment en bronze.  

              - Talla:

Consisteix a llevar i rebaixar material d’un bloc de pedra, de marbre o de fusta. Aquest fet es correspon amb la idea de Miquel Àngel, quan deia que el bloc conté l’obra i que el treball de l’escultor consisteix en llevar-ne el material sobrer.

És una tècnica subtractiva perquè les formes sorgeixen quan  s’elimina tot el que sobra. Els materials als que s’aplica la tècnica són la pedra o la fusta, i solen ser obres definitives ja que no admet fet  rectificacions. Per això per evitar errors es crean motlles de mida real de materials més mal.leables. Una vegada fet això, els escultors marquen el bloc per guiar-se a l’hora de colpejar -lo, i aquesta operació s’anomena “ saca de punts” I aplicant aquesta tècnica és necessari polir el material, ja que queden marques. 

              - Monòlit.

És una construcció humana feta d’un bloc de pedra, de tipus ceremonial o artístic,  o una formació geològica. El mot prové del grec antic monolithos. També anomenat megàlit, és a dir  pedra gran, que té origen en la prehistòria, quan es construien per funcions normalment funeràries religioses o astronòmiques. I això ha demostrat que existia una estructura social de vida en comunitat. Són considerats  monuments que s’inclouen en l’arquitectura i a més l’agrupació d’aquestes peces donava lloc a altres com els menhirs, els dolmen, alineament i el cromlec.

              - Petròglif.

És una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d’una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. És una inscripció especialment prehistòrica, sobre una pedra o roca. S’han trobat arreu del món, apareixen sobretot a partir del Mesolític, durant el Neolític i l’edat del metall, n’hi han per exemple en les lloses de monuments megalítics. 

              - Terracota.

És l’argila  elaborada a partir de l’argila vermella comuna de baixa temperatura, modelada i endurida al forn. És el tipus d’argila fundamental en terriseria, utilitzat tant per recipients com per la realització d’escultura i arquitectura. 

Des de l’antiguitat, l’argila ha sigut per l'esser humà, el material més important per elaborar objectes, ja que és molt abundant en la natura i és fàcil de modelar simplement amb les mans, sense necessitat de cap utensili. I és una barreja de minerals amb una petita quantitat de substàncies orgàniques. 

Com a curiositat, m’he enrecordat que les figures de l’exposició Miquel Hovart que  vam visitar estan  fetes d’aquest material, ja que es favservir com a model per a crear l'obra definitiva amb un  material més resistent. 

 

 

 

·         Tècniques escultòriques: Forja, afegir, modelat, etc.

 

Explicaré les tècniques que han estat més emprades al llarg de la història:

El modelatge:

 L’artista dona forma a la matèria amb els dits i amb diverses eines actuant sobre

materials tous, habitualment s’aplica sobre el fang o l’argila, però també en altres

com  com la cera o el guix. 

Els volums s’aconsegueixen afegint, modelant o traient material.

És una tècnica que s’utilitza preferentment per realitzar esbossos, models o motlles

per la realització posterior de l’obra definitiva en un material més dur com la pedra

o el metall. Quan s’utilitza com a tècnica per realitzar una obra definitiva se sol utilitzar

com a material preferent l’argilla, la qual un cop finalitzada l’obra es cou, formant el

que anomenem terracota. 

 La Fosa: 

És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall,principalment en bronze,

però també en or i plata. El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un

material mal.leable a partir del qual s’obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall. 

Tècnica de la cera perduda:

  És una variant de la tècnica de la Fosa que més es va utilitzar en l’antiguitat per 

realitzar escultures en bronze.

Consta d’un procés una mica complex però que  essencialment consisteix en: 

            1) Primer de tot es fa un model amb material tou i refractari com el fang o el guix. 

             2)Després, aquest model és recobreix d’una capa de cera i amb la mateixa cera es

              crea una xarxa de canals. 

            3) Posteriorment el model es recobreix del mateix material refractari que s’havia  

            utilitzat per realitzar-lo. 

            4) Després, per un orifici practicat a la part superior s’hi aboca el bronze fos que es

             desplaça la cera i que, en solidificar-se, adoptarà la forma del model inicial. 

            5) Finalment, es trenca el recobriment deixant al descobert la figura en bronze. 

 

El forjat: 

És una tècnica escultòrica que consisteix en donar-li forma al metall, normalment

el ferro, mitjançant l’aplicació de forces de comprensió. Per donar-li forma es pot fer

amb la matèria freda o calenta. Quan una escultura està composta  de varies peces

independents, per unir-les es solden en calent. 

 

L’assemblatge:

Tècnica escultòrica que consisteix en unir peces, objectes o fragments d’elements ja

existents per crear un un objecte o escultura nova. 

 L'encofrat: 

 Aquesta és una tècnica més nova, ja que en  el pas del temps es van desenvolupar

 nous materials, i aquest en concret dona forma al formigó, i consisteix en crear un 

 motlle de fusta, dins el qual es vessa el formigó, el qual s’endureix agafant la forma

del motlle.  

   Materials escultòrics: Argila, bronze, fusta, màrmol, alabastre, etc.

  • Argila: 

L'argila és un material format per partícules de diàmetre molt petit que generalment prové de la degradació de les roques sedimentàries. La seva composició inclou diferents tipus de minerals, tot i que el seu component principal és el silicat d'alumini. 

L'ús de l'argila és molt antic i, de fet, ja s'utilitzava a la prehistòria. L'argila es barrejava  amb aigua i s'utilitzava per usos molt diversos, tenia funcions medicinals i cosmètiques.   

       Bronze:

És un aliatge compost principalment per coure i estany. És el metall més utilitzat.  

Va ser la primera aleació de metalls realitzada per l’home i per això va suposar tota una revolució per a la humanitat degut a les enormes possibilitats que oferia, consistia en barrejar el mineral de coure amb estany en un forn alimentat amb carbó. I amb la producció d’aquesta aleació s’inicia el que coneixem com la Edat de Bronze. Ràpidament l’home va començar la producció d’eines i armas, així com materials de construcció degut a les propietats que el bronze presentava, aconseguint millorar les seves condicions de vida. 

 

  • Fusta:

És una de les matèries primeres d’origen vegetal. Es troba en els arbres amb tronc, trobant la seva part més sòlida sota de  l’escorça de l’arbre. 

  • Màrmol:

  És una roca metamòrfica de textura massissa, formada per roca calcària   o  dolomitas, que sotmeses a altes temperatures, pateixen un procés de recristal·lització.  Pot trobar-se naturalment en masses estratiformes o 

irregulars, segons el seu origen. 

 

  • Alabastre:

El alabastro es un tipo de piedra de color blanco que se emplea para la realización de objetos decorativos o de esculturas.

 És una varietat de carbonat de calci o del aljez, o de pedra de guix , que es presenta sota forma compacta. És un dels minerals més especials que podem trobar en la naturalesa. Des de l’antiguitat s’ha considerat com a material noble i pedra preciosa i utilitzat com a element  decoratiu i artístic. És l’ùnica roca extreta directament de la naturalesa que és 

translúcida, difon la llum a través dels seus diminuts cristalls, la qual cosa proporciona un encant particular als ambients decorats amb aquest preuat material. 

  • Guix 

Substància natural de presentació en forma de pols i color blanc formada per sulfat de calç. Normalment es treballa endurint-lo amb aigua i amb la tècnica del motlles que s’unta amb greix o oli perquè no s’adhereixi. El guix també es pot tallar si és una mica humit. 

  • Cera

La composició que s’utilitza és cera d’abelles barrejada amb grassa animal, trementina i betum per donar-li color i duresa, un cop seca. Ess treballa amb una tècnica semblant al fang. 

  • Estucat

Barreja de pols de marbre, alabastre o guix i calç morta. És molt usat per a reproduccions de baixos relleus i per a aparells de retaules o escultures que hagin de ser policromades. És lleuger i barat però fràgil. 

 

         

·         Eines escultòriques: Llima, burí, paletina, Martell, etc.

Llima:

És una eina manual emprada per a rebaixar, allisar i polir diversos metalls. 

Burí:  És una eina que s’utilitza per tallar o marcar materials com pedra, fusta, metall, etc. Està formada per una barra de metall, principalment de acer temperat en forma de punta i amb un mango per a subjectar-la. 

Serveix fundamentalment per tallar, marcar, fer forats o formas o desbastar el material. Per fer-ho es colpeja el burí amb un martell o es fa pressió amb la mà sobre la superfície a tractar.   

Paletina: Bastonet de boix amb punta plana que utilitzen els escultors per acabar les figures de fang. 

Punxó:  instrument en forma de punxa que forada i treu material. És molt emprat en  el treball de la talla. 

Cisell: Instrument tallant de fulla recta que poden servir tant per treballar la pedra com el metall. 

Gúbia: Instrument tallant de fulla corba, el que permet anar formant les superfícies còncaves i convexes; n’hi ha que serveixen per treballar la pedra i d’altres per la fusta. 

Martell: Instrument que serveix per acompanyar i augmentar la força dels punxons en el proces de desbastat del material. 

Trèpan i Taladre: Serveixen per foradar o profunditzar la pedra. Actua a percussió, amb una punxa llarga i recargolada que provoca grans forats. L’ús del trèpan és molt indicat per al treball de barbes i cabells, fosses nasals i interior de l’oïda. 

Abrasius: serveixen per allisar la superfície de la pedra i el marbre; podem destacar la pedra tosca o volcànica, l’esmeril i la sorra de mar. 

Raspadors: Serveixen també per allisar o suavitzar com els abrasius, però en aquest cas són indicats per treballar el metall i la fusta. El metall més conegut és la llima. 

En el cas del modelatge l’eina més emprada és la mà. 

 

·         Elements de l’escultura:

                                                           - Cànon 

                                                             És el concepte utilitzat per a dividir el cos humà en petites mides, de tal manera que                                                               la seva representació segueixi una escala harmònica. Es tracta d’un crita entendre                                                                   l’estètica en les figures, el qual exten la seva vigència fins els nostres dies, ja que no                                                               és gens senzill per a un escultor reflexar l'equilibri entre totes les parts dels cos. És                                                                   un conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura                                                                      com en l’escultura. I el cànon al llarg de la història ha  evolucionat i ha anat variant. 

                                                                - Composició.

 

                                                              Disposició de figures, colors o altres elements en una obra d'art.

                                                       

                                                              - Proporció.

                                                              Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts                                                                  d'un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia                                                                 i la música, amb l'objectiu de produir un efecte d'harmonia o bé el de cenyir-se a                                                                    unes normes teòriques o a unes convencions. La diversa consciència d'unes                                                                              proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l'art i                                                                el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en                                                                  el curs de la història i de la geografia de l'art, a una vasta pluralitat de sistemes i de                                                                teories de la proporció.

 

           

                                                              - Simetria.

                                                              Correspondència de dimensions, forma i posició, respecte a un punt, una línia o un                                                                pla, dels diferents elements d'un conjunt o de dos o més conjunts entre ells.

                                                              Disposició d'elements que es corresponen amb perfecta analogia a la dreta i a                                                                        l'esquerra d'un eix. La simetria determina un rigorós equilibri en la composició i per                                                                aquest motiu va tenir vigència com a norma en tots els temples i en infinites                                                                              manifestacions artístiques.

 

                                                                - Pla.

                                                               Cadascuna de les superfícies imaginàries d'un dibuix, quadre, relleu, fotografia etc,                                                                 determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del                                                                           dibuix,quadre, relleu, fotografia, etc, i en les quals  situa les diverses figures que                                                                       integren el conjunt. En aquest sentit es parla de primer pla (el pla més pròxim a                                                                       l'espectador), segon pla o tercer pla, etc (els plans immediatament i                                                                                           successivament  posteriors), i darrer pla (el pla més llunyà, equivalent a la línia de                                                                     fons)

rellleu.jpg
exempta.jpg
terracota.jpg
cera 2.jpg
assemblatge.jpg
encofrat.jpg
forjat.jpg
mod1.jpg
Full.jpg
canon.jpg
proporció.jpg
simetria.jpg

Joguines Imaginàries 

 

1.       DOCUMENTACIÓ GRÀFICA: 

 

Aquestes són les joguines que m’han agradat més i he trobat més interessants, per a més informació he adjuntat els links de les webs que he fet servir en els noms de cada joguina.

 

 

           

Es un carro de joguina que es va localitzar en la tomba de un nen  de la zona de la necrópolis de l’edat de bronze, a Sogmatar, Turquia. Estava fet de fang i era un carro de guerra. Es creu que es va produir per fills de reis o administratius de la ciutat, és a dir funcionaris que pertanyien a un classe social alta.  Creuen que és la joguina més antiga del món, que es remunta a més de 5.000 anys.

Aquest objecte mostra com jugaven els nens de l’època però també el sentit de l’estètica.  

I amb la troballa d’aquesta joguina, entre la d’altres, també hem descobert que era una costum enterrar a els nens amb les seves joguines.  

 

 

                         

 

És una figura que representa a un lleó de les cavernes, fa uns 10 centímetres de llargada i es va  trobar en la localitat de Isturitz a França. Està tallat en un fragment de cornamenta de ren. És un objecte prehistoric que es creu que va poder ser una joguina.                         L’altre element forma part del mateix jaciment i en aquest cas es tracta de un utensili fet de banya d’uns 10 centímetres. Tots dos es caracteritzen per ser llisos i brillants, i aquest té un forat lateral i extremitats rudement  tallades. No s’assembla a les actuals però si a altres troballes de l’època, concretament a unes eines anomenades batôns percés  que servien per fabricar corretges de cuir, aquest eren grans i aquesta peça  tenia un tamany més petit per això es creu que també era una joguina. Com a joc d’imitació,  perquè se sap per estudis que per experiència quotidiana a els nens els hi agrada intentar fer el que fan els seus pares, i els infants de la prehistoria tenien eines petites de joguina dels objectes que els seus pares utilitzaven més.

 

 

Tabas s’anomenen els diferents  jocs que es feien amb ossos, que funcionaven com a daus.

Els ossos eren d’una part de la pota d’un animal anomenada tars, normalment eren de xai. 

Des de l’antiguitat els nens i nenes han fet servir aquest material per fer diverses activitats, algunes infantils i altres de joc d’atzar. Tots consisteixen en  fer-les llençar com a daus, ja que cada costat de l’os tenia una forma diferent dels altres i es distingien. 

Es un joc que es remunta a fa  mil.lers d’anys, ja es jugava a l’antiga grècia, i pot ser molt abans, les troballes més antigues són del 5.000 a.C.                                                           Eren molt típics i van gaudir de un cert prestigi perquè que fins i tot s’en feien rèpliques d’altres materials com ivori , vidre, argila o metalls preciosos. 


 

2.       DISSENY D’UNA JOGUINA IMAGINÀRIA:

 Per dissenyar la joguina, m'he basat en les portes giratories, que tenen un funcionament molt divertit, hi he pensat que una porta així en miniatura podria ser un objecte entretingut per els nens i nenes. 

El joc es molt senzill, consistiria en fer passar una pilota per la porta en el moment oportú, igual que hem de fer per passar per una de veritat,  s'hauran d'enfrontar a la velocitat en que gira.

I girarà per mitjà de l'energia solar, carregant una petita placa, així que serà una joguina que tindrà dues utilitats, entretenir i fer servir la ment, mirant la manera de fer que la pilota entri i surti, sense que es quedi encallada. I alhora serà una creació compromesa amb el medi ambient que a més enviarià un missatge als infants que actualment és molt important i necessari.  I estaria tot fet de fusta. 

Esbossos: 

Funcionament: 

 3.       DIBUIX FINAL: 

t4.jpg
t1.jpg
n1.jpeg
n2.jpeg
20200325_022122.jpg
20200325_024355.jpg
20200325_024419.jpg
20200325_024355.jpg
20200325_024334.jpg

PEDRA 

Aquesta és l'escultura que he fet per l'assignatura de volum. Es titula: Prehistòria i

és una mena d'animal, tot i que que cap en específic per això al final acabat sent una mica abstracta. Al principi tenia la idea de fer un os, però vaig decidir anar modelant la pedra segons la forma i el que m'inspirava. Ii he posat aquest nom perquè el color i la figura em transmeten una aire prehistòric. 

Aquest ha estat el resultat: 

IMG-20200311-WA0009
IMG-20200311-WA0010
IMG-20200311-WA0008
IMG-20200311-WA0012

A continuació es pot veure l'evolució: 

JOIN MY MAILING LIST

Thanks for submitting!

© 2023 by Lovely Little Things. Proudly created with Wix.com

bottom of page