Cinema
YESTERDAY
Anàlisi de la pel·lícula
Director: Danny Boyle
Biografia del director:
Va néixer el 20 d’Octubre de 1956 a Manchester, Anglaterra. És un director i productor.
Va estudiar interpretació a la Royal Court Theatre i fins i tot va participar en la Royal Shakespeare Company.
Abans de dirigir películes cinematografiques, Boyle es va ocupar de produccions televisivas, rodant telefilms des de finals dels anys 80, com per exemple Mr.Wroe's Virgin.
A mitjans dels anys 90 va debutar en el cinema amb “Shallow Grave”, i va tenir molt bones crítiques, se’l va comparar amb el treball de Quentin Tarantino i els germans Coen.
Una de les seves pel.lícules més famoses és Slumdog Millionaire, una adaptació, que va ser premiada amb dos Oscars, com a millor pel.lícula i director. També és l’autor de la pel.lícula biogràfica de Steve Jobs i de Transppointing, considerada una de les més influents de la dècada dels anys noranta en el Regne Unit. I la més recent que ha dirigit és Yesterday.
Gènere : Comedia romàntica musical, amb elements fantàstics i de misteri.
És una ucronia, és a dir una utopia en el temps, perquè presenta una història alternativa a la realitat, i a partir d'un esdeveniment determinat, que en aquest cas seria l'accident; relaten uns fets diferents, substituint personatges històrics o fets reals, creant així una possible historia de la realitat. Un exemple d'això és que el grup del Beatles mai arriba a existir, i com a consequència els integrants de la banda viuen altres vides, molt diferents.
Corrent cinematogràfica o moviment: Free Cinema , un moviment britànic, que es caracteritza per afegir una estètica realista en el cinema de ficció.
Format de la pel·lícula
1.Argument :
Un músic sense gaire èxit, està a punt de deixar la seva carrera musical, tot i el suport que rep per part de la seva manager i amiga, quan de cop té un accident i la seva vida canvia per complet, el beatles mai van arribar a existir i ell és l’únic que els recorda. A partir d’aquí, aprofita l’oportunitat, I cantant les seves cançons és fa mundialment famós. Aconsegueix el que sempre ha volgut però tot i així no sembla ser feliç, té altres problemes en la seva vida.
2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :
-Plans
Els plans són generals, i primers plans. També hi han plans mitjans curts, és a dir del cap fins el pit i alguns plans en detall. Els que són més amplis, es fan servir per situar l'escena en algun lloc i els més propers són de moments de conversació o romàntics.
-Moviment de la càmera: És bastant comú dintre de la cinematogràfia i igual al llarg de la pel.lícula. També hi han alguns moviments de càmera del revès o girats, per donar dinamisme a l'audioviusal.
Posada en escena
-Actors: no són gaire coneguts, amb la participació del cantant Ed Sheeran.
Repartiment :
Jack Malik - Himesh Patel
Ellie Appleton - Lily James
Ed sheeran
Debra Hammer - kate Mckinnon
Rocky - Joel Frey
Gavin - Alexander Arnold
James Corden
Pare - Sanjeev Bhaskar
Mare - Meera Syal
Nick - Harry Michell
Jhon Lennon - Robert Carlyle
Sara Lancashire
Justin Edwards
-Continuïtat de moment sembla que no tindra segona part, tot i que el final de la pel.lícula no és totalment tancat, i es podria parlar més sobre tot aquest fenòmen, de les coses que han desaperagut.
-Escenografia
La història té lloc, en diferents llocs, principalment a la ciutat d’origen del protagonista, també a Liverpool, ja que és d'on venien els Beatles i en altres llocs, com los Angeles, etc.
-Recursos estilístics
Un dels recurs estilístic més destacat utilitzat en aquest film, és el flashback, és a dir una alteració narrativa en la línea cronològica temporal, que va enrere en el temps, per un moment.
-Banda sonora
L’autor de la banda sonora original d’aquesta pel.lícula és Daniel Pemberton, qui va compondre la música de pel.lícules com Spider-Man, Un nuevo universo, Operación U.N.C.L.E i Ocean’s 8. També ha col.laborat, el cantant Ed Sheeran, que a més de sortit en la pel.lícula, ha creat una cançó especificament per aquest projecte.
-To del llenguatge
És un llenguatge col.loquial , ja que és una comèdia, i la majoria de parts són diàlegs entre amics o familia.
-Llum
En general hi ha molta llum, excepte algunes escenes que són més fosques, com en un dels concerts, o el dia que el protagonista té un accident. Com que és mou per el món de la indústria musical, podem veure moltes llums artificials dels focos, per il.luminar els escenaris o l’estudi de grabació.
-Color
Els colors són majoritàriament vius, i també de gran intensitat en les actuacions musicals, on cada cançó requereix una atmosfera concreta.
Tot i que en alguns moments són tonalitats més fredes, quan la intenció de la escena és expressar sentiments tristos o emocionals.
-Vestuari
El disseny del vestuari és a càrrec de Liza Bracey. La vestimenta és bastant corrent, excepte els personatges que formen part del món de la fama, com la maneger, i fins i tot el protagonista, que vesteixen més elegants i formals.
3.Tria un personatge i fes la descripció
Per respondre aquesta pregunta, descriure a la Ellie, és una dona adulta, que fa el paper de amiga i manager del protagonista. Treballa de professora, tot i que també es dedica a ajudar a el Jack Malik, a tenir èxit com a músic, i poder-se guanyar la vida d'això. Es una persona que sempre el recolza,és canyirosa, amable, i positiva. No té un paper molt important i seria un personatge secundari, tot i així crec que influencia molt en la historia, i d'ella destaco que sempre té esperança en ell. Crec que el seu personatge és bastant cliché i tot i que m'ha agradat és molt estàtic i podria haver pogut intervenir més en el relat i evolucionar d'una manera més realista.
4.Tria una escena per explicar-la
Una escena que em va semblar interessant, és quan el protagonista està fent una roda de premsa i li pregunten d'on ha tret la inspiració i com ha compos tan ràpid les cançons. El Jack Malik es queda parat , no sap que respondre i de cop, veu en el fons de la sala un submari groc, el de la cançó del beatles i el músic es queda patrificat. Aquest moment per l'espectador és com un xoc, no saps que pasarà i et passen per el cap moltes possibilitats de seguir amb aquesta secuència.
Aquesta escena em va agradar molt perquè és molt intigrant, i et fa estar alerta per saber que passarà a continuació. És un element de misteri que tot i ser molt curt i al final no ser rellevant, em va cridar l'atenció i em va deixar amb ganes de més. Penso que hauria estat bé desenvolupar aquesta part de la pel.lícula.
Conclusió: Aquesta pel.lícula, veient - la per segona vegada, em va continuar agradant, bàsicament perquè sóc bastant fan dels musicals.
Però també em van agradar algunes escenes, com la que he comentat abans i quan el personatge prinicpal visita a Jhon Lennon, perquè parlen sobre el que és la felicitat i l'èxit i em va semblar un moment tranquil, de pau i de reflexió, ja que acostumem a relacionar l'èxit amb la fama i guanyar diners i al final el que de veritat compte és l'amor.
També l'element fantàstic que ho cap gira tot, tan per a el Jack Malik, personalment, com per a tot el món, que descobreix les cançons d'aquest grup que és una llegenda de la música.
I em va agradar que parlès sobre diferents temes com l'èxit, la sinceritat i la humildat.
Tot i així em va semblar molt comercial, perquè té molts estereotips i clichés per dirigir-se a un públic més general. També penso que vol tractar masses gèneres alhora i al final, hagués estat millor centrar-se en un, i desenvoupar-lo millor. A més que per aquest motiu no es donen explicacions a moltes coses, i per això a vegades costa d'entendre el que esta passant exactament i es perd l'interès.
