Off
FUNDACIÓ JOAN MIRÓ
El passat dimecres vam anar a Barcelona a veure dues exposicions a la Fundació Joan Miró. Que es situa al parc de Montjuïc, un dels punts més alts de la ciutat, des d’ón es pot observar amb un gran perspectiva, i contemplar l’enorme quantitat de edificis i infraestructures a més de poder apreciar els més emblemàtics que ressalten per damunt dels altres.
Aquesta institució va ser fundada l’any 1975 per el propi artista, Joan Miró, qui tenia la intenció de crear un espai per impulsar la seva obra i la de altres d’art contemporani, a nivell mundial, a més de promoure la seva investigació i estudi. Des d’aleshores és un espai obert al públic, dinàmic que difon l’obra d’aquest artista alhora que la de molts més actuals, exponen creacions interdisciplinàries i donant a conèixer diferents formes d’expressió.
A continuació parlaré sobre l’exposició externa a Joan Miró que vam veure, una de les temporals anomenada: Art sonor? Que estarà exposada fins el 23 de Febrer de 2020.
Presenta en forma de exposició, una pregunta que qüestiona la representació del so en l’art, i plantejant a través de diverses creacions com és el resultat de utilitzar aquesta categoria artística, ja sigui en si mateixa o juntament amb altres formes estètiques, com és l’escultura, la pintura,etc.
Tot creat des de la responsabilitat del comissari Arnau Horta, aplega més de 70 obres de artistes internacionals, com és Rolf Julius, un dels més destacats, el qual ocupa un part per ell sol en una petita exposició monogràfica. El seu treball es basava en l’unió del que és visual i el que és auditiu.
L'exposició presenta una panoràmica de la sonorització de l’objecte artístic desde finals dels segle XIX fins a l’actualitat amb un recorregut que consta de cinc àmbits temàtics:
Anàlisis:
En conclusió va ser un recorregut molt entretingut i dinàmic. Em va agradar veure com la música havia influit en artistes plàstiques i va ser un exemple molt clar de que l'art són moltes més coses, i els artistes es nutreixen i s'inspiren de les diferents variants de l'art.
Trobo que la la sonoritat afageix un plus a l’obra perquè et fa sentir moltes més.
I de fet m’extranya que no s’utilitzi tant i que estigui desvalorada en el món de l'art, perquè la música és un mitjà d’expressió molt potent i de gran impacte, que transmet molt i permet conectar a l’oient de manera inmediata i molt personal. En fí em va semblar una pregunta molt necessària i va ser una experiència molt diferent a altres exposcions, va ser molt original i interactiva.
-
Música per els ulls
Mostra com la música va ser una font d’inspiració per a molts artistes visuals.
Per exemple en la transició de la figuració a l’absracció en pintura o l' incorporació de terminologi - es o referències musicals.
-
Música sobre paper
Mostra com la partitura es converteix en espai de
performetivitat i experimen- tació. També com la arquitectura de la composició musical sereveix com a inspiració.
-
Cossos sonors Posa en manifest que el so no té perquè incorporar-se en un objecte només através de manera auditiva o visual en forma de metafora, sinò que també es possible afegir aquest element involucrant la totalitat del cos. I per tant també la interacció i el moviment de l'espectador.
-
El sons secrets del silenci
En aquesta part, el silenci és el protagonista, i per això es reprsenta l'absència del só com un dispositiu
conceptual, com els so, que es pot fer
present en una obra de maneres molt
diverses.
-
Art sonor Anomena't com el títol ja que reuneix tot una sèrie d' obres que plantegen aquesta categoria artística. De diferents generacions bastant recents i creades amb mitjans molt variats.
 The Handphone Table, 1978, Laurie Anderson |
|---|
Aquesta obra forma part de l'àmbit de cossos sonors. Està composta per una taula i dues cadires, ja que implica la interacció del públic, a més de un quadre colocat a la paret del davant en el que apareix una imatge d'un home recoltzant els colzes sobre la taula amb les mans el cap, com si estigues agoviat.
Però de fet aquesta posició és la que s'ha de fer per poder esbrinar el significat de l'obra. La qual quan fas això et transmet música que prové de l'interior, i només s'escolta si es fa d'aquesta precisa manera. A mi em va expressar com si aquell so fos la seva manera de aillar-se i apartar-se del món, i alhora una forma de estar connectat i de comunicació,perquè el só es traspassa a les nostres oides per mitjà del nostre cos. Va ser la que més em va agradar i el que planteja és molt interessant i em va impactar molt i
MUSEU DE GRANOLLERS
El dilluns passat vam anar al Museu de Granollers i amb parelles hem relacionat tres obres diferents que vam veure exposades i que no estan fetes per transmetre aquesta idea, però nosaltres les hem englobat en un tema.
Aquesta activitat la he fet amb la Mireia Lloret .
Hem relacionat el conjunt dels tres quadres amb la infància :
En aquest quadre, nosaltres hem vist representada una dona, agafant amb braços a al seu fill, i reflexa la maternitat, i el naixement d’una persona, que formarà part del món. És el començament de la vida d'una persona i per això és el que expliquem primer.
Al principi estem protegits per els pares, però mica en mica anem creixent i hem de fer les coses per nosaltres mateixos.
.jpg)
En la segona imatge , hi ha una evolució, ara és més gran. Es pot veure una nena petita, amb un fons blau, que ens transmet trsitesa, i ho relacionem amb que quan sóm petits plorem molt, i tenim moltes rabietes, la nostra infància està plena de grans records, en que la felicitat és la emoció principal, però sempre hi han els moments en que ploravem, per diverses raons. A més la figura està dibuixada de manera molt esquemàtica, com ho fan els nens.
En l'últim quadre podem veure que l'autor s' expressa d'una manera molt abstracte, i ens recorda a les creacions que els nens fan, i és que quan sóm petits sempre estem jugant i fent servir la nostra imaginació. Ens transmet l' espontaneïtat dels nens. Perquè sempre es deixen anar i són ells mateixos, per a mi aquest quadre reflexa aquesta característica dels nens, d'aprendre a través de l'experimentació.
A més , en aquesta sortida vam aprendre el significat de kitsch, que és pot veure en el glossari, i hem de posar un objecte d'aquest estil que tinguem a casa nostre.
I jo he triat el següent:
És una espelma, amb forma de una de les meninas, del quadre de Velázquez. La vaig comprar com a souvenir un dia que vaig anar a Madrid.
Considero que és d'aquest estil perquè és una imitació d'una obra ja feta, i que bàsicament s'ha fet per comercialitzar amb l'imatge d'aquest quadre, ja que és molt conegut i als turistes sempre els hi fa gràcia endur-se un record del que han visitat.
CAIXAFORUM
Caixa Forum Barcelona froma part dels diferents centres culturals gestionats per la Fundació "La Caixa" de la Obra Social de l'entitat. Es situa a la muntanya de Montjuïc i l'edifici és l' antiga fàbrica Cassaramona, construida el segle XX i d'estil modernista.
Aquest espai ofereix una gran varietat d'exposicions temporals i activitats de diferents temàtiques, per a tots els públics. Des de les vassants de l'art gràfic, el tridimensional, l'audiovisual o la fotografia fins la història de les cultures i l'art contemporani.
Degut a la col.laboració amb museus internacionals de gran prestigi com per exemple el British Museum o el Musée du Louvre, mostra obres de gran valor.
I vam anar a veure dues exposicions, la primera:
ÒPERA, PASSIÓ, PODER I POLÍTICA
L'òpera és una de les manifestacions artístiques més completes perquè combina totes les disciplines de l'art: poesia, cant, teatre, decoració, música ...
I el més important i del que tracta aquesta exposició es que l'expressió´d’aquesta obra dramàtica i musical acaba convertint-se en el reflexe d’una societat en un moment i lloc concret, en aquesta creació podem observar molts dels esdeveniments que van afectar a cada país, com conflictes bèl.lics, el sorgiment de formes de pensar o ideologies i sobretot defineix la situació de l’època a nivell de l’organització social, la cultura, els interessos i el poder a més d’altres aspectes com l’economia i la política. I per tant també ens posen en context dels canvis i transformacions que es van viure en cada època.
L'òpera era una activitat dirigida cap a un públic noble i burgès, la seva funció era bàsicament entretenir però també era un mitjà per innovar i expressar nous corrents de pensament o de composició musical. Tot i que en l'actualitat no té tant de pes en el passat va ser molt influent i es va extendre per tot Europa i finalment per tot el món.
Aquesta exposició consta d'un recorregut per diverses ciutats d'Europa, trasnportant-nos a altres èpoques i relacionant l'òpera amb el context històric del moment. I recordant els principals compositors i les seves òperas.
El que resulta ser un viatge per els teatres principals d'Europa, té les següents destinacions:
Venècia, 1642 : Claudio Monteverdi - L'incoronazione di poppea
Londres, 1711 - 1786 : Friedrich Händel - Rinaldo
Viena, 1786: Amadeus Mozart - Le nozze di Figaro
Milà 1842 - 1861 : Giuseppe Verdi - Nabuco
París 1861 : Richard Wagner - Tannhäuser
Dresden 1905 : Richard Strauss - Salome
Barcelona 1896 - Isaac Albéniz - Pepita Jiménez
Leningrand 1934 : Dimitri Xostakovitx - Lady Macbeth de Mtsensk
En aquesta mostra podem veure des de vestuari, instruments, partitures i gravats fins a audiovisuals d'espectacles de balls o parts de obres.
A més molts dels quadres i objectes ens expliquen amb més detall la situació de l'època de la sala i és que al final l'art és un document social i històric i ens mostra moltes coses que ens fan coneixer i saber més sobre l'època.
D'aquesta exposició destaco el sistema de só amb el que podem seguir el recorregut escoltant les composicions més importants. Aquest va ser un aspecte que realment va transformar l'exposició perquè em vaig quedar totalment submergida amb el cant d'òpera.
A continuació analitzaré les obres que hem van cridar més l'atenció:
Aquest quadre pertany a la sala o apartat de Itàlia i a l'època del renaixement. En aquest quadre pintat a l'oli amb el suport d'una tela, podem veure representada una escena quotidiana. Dues dones estan cosint la bandera italiana mentre una altre està mirant per la finestra si ve algú. Ho tenien que fer en secret perquè es perseguia com a delicte ja que el país vivia una època de opressió nacional. Aquest és un exemple de art coma document històric.
Aquesta obra és un poster fet per Mihály Biró. És sobre el dia internacional de la dona i el que vol fer l'artista és emfatitzar el rol de la dona en el moviment socialista. Protestant i lluitant per els seus drets. En l'imatge podem veure una dona valenta i segura agafant la bandera vermella pròpia de la ideologia. Ella es seguida per una pila de dones, que es fan escoltar i surten al carrer per involucrar-se i prendre acció. Jo crec que ha volgut valorar el paper de la dona, per la seva participació en movilitzacions i manifestacions. Mostrant que juntes tenim molta força. És un referent dels canvis que s'estaven produint respecte la visió de la dona, concretament aquest de Alemanya.
Aquesta evolució social es va reflexar en paral·lel en les òperes, reflexant la realitat.
L'altre que vam veure va ser:
EN CAIGUDA LLIURE
És una exposició d'art contemporani que consisteix en una sola sala plena d'obres de diferents artistes a partir dels anys setanta fins l'actualitat. Que formen un conjunt d'art englobat en el contemporani, caracteritzat per no seguir cap moviment artístic en concret i centrar-se més en el significat i en transmetre un concepte o reivindicar i conscienciar sobre temes socials, a més acostumen a deixa l'interpretació de la seva creació en mans dels espectadors. És a dir es diferencia molt per cada autor que imagina i recrea una idea de manera única i subjectiva.
Cada peça és diferent però totes tenen la mateixa intenció, retratar la realitat.
Aquest títol fa referència a la manera en què vivim avui en dia, amb presses i amb un ritme frenètic, tot canvia continuament i no sabem què passarà en el futur ni tenim la certesa de com serà i això moltes vegades ens provoca una sensació de incertesa i fins i tot de por. Simbolitza la vida accelerada de la nostra societat, en la que desconeixem moltes coses perquè l'evolució de la tecnologia és constant i això afecta a la nostra manera de viure la vida. En la que dia rere dia vivim en un món en moviment i com a humans a vegades ens costa adaptar-nos aquest canvis i estils de vida.
L'autora d'aquesta obra és Rosemarie Trockel.
I representa dues figures de la dona contràries, per una banda amb el símbol de color rosa i amb el fons blanc és un objecte que significa la puresa i per l'altre són conills amb els colors a l'inversa, que simbolitza l'erotisme i la sexualitat femenina.
En definitiva aquesta obra vol criticar aquesta norma establerta per la societat que diu com ha de ser una dona. I reivindicar la llibertat sexual femenina.
A més no és estrany que utilitzi el rosa, ja que és el color estereotipat com de dona, i per això entenc que l'objecte de la puresa sigui d'aquest color, ja que també és una classificació i una imposició.
Aquesta obra em va agradar molt perquè penso que tot que hi ha molta més consciencia sobre el feminisme i les construccions socials, s'ha de seguir informant i educant per poder viure en una societat més lliure i igualitària.
Aquesta és una fotografia feta per Andreas Gursky. Aquesta imatge té una enquadrament vertical. El fora de camp és la resta de la ciutat de Tebes. La composició s'enmarca en un paisatge desèrtic caracteristíc d'aquesta zona, també es pot veure el que semblen ser unes ruines, seguides per un riu, i acaba en camps de conreu. I també apareixen algunes persones esparcides per l'escenari. És un gran pla general i l'angulació de la càmera és de pla holandès o aberrant, perquè tot i que és veu des de sobre apuntat cap al terra, està inclinada cap a un costat de manera que dona dinamisme a la imatge. Està feta des de una gran distància per això és un pla aeri. Com és obvi té molta profunditat de camp perquè l'espai retratat és molt ampli. Les tonalitats són bastant càlides i f, predomina el color marró blanquinós i en segon terme el verd fosc i clar. Personalment penso que és una imatge molt neta i clara, que trasnmet solitud, silenci i pau i alhora misteri al mostrar un món tan exòtic. Penso que en el context d'aquest exposició aquesta obra vol contrastar la vida calmada d'aquests llocs naturals amb la de les grans ciutats urbanes.
PANORÀMIC
Última Thul, la colonització de l’espai
Roca Umbert, Granollers, del 17 al 24 d’octubre del 2019
Roca Umbert Fàbrica de les Arts
Roca Umbert Fàbrica de les Arts, és un centre cultural situat a Granollers. Antigament havia sigut una fàbrica tèxtil i actualment és un espai de creació per artistes i professionals i un punt de trobada per a creadors, a més de ser un lloc on poden exposar els seus projectes artistes molt diversos.
Mural de Roca Umbert Mural de Roca Umbert
El festival Panoràmic, és un conjunt de manifestacions artístiques que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves tecnologies.
Última Thul, la colonització de l’espai, és el títol del festival d’aquest any, i tracta d’aquest concepte en commemoració del 50è aniversari de l’arribada de la humanitat a la lluna i està relacionat amb l’univers, especialment amb la lluna.
L’última Thul és l’objecte més llunyà descobert fins ara, i explorant-lo podrem conèixer els inicis del sistema planetari. Això és important perquè significa que actualment vivim en un època molt evolucionada amb molts recursos en la qual tenim una gran connexió terrestre i això ens permitirá en un futur, descobrir algunes de les preguntes més importants per a l'ésser humà. Per això aquest festival s’allunya de la terra i es centra en l’espai. Un lloc molt desconegut i misteriós per a la majoria de persones, que sovint ens convida a imaginar i somiar sobre el que hi ha més enllà , que no podem veure i que no entenem. Per això la nostra ment ens porta a la ficció, per donar un sentit a l’univers.
És un paisatge que sempre inspira i transmet una sensació de màgia.
A continuació parlaré sobre les principals exposiciones que vam veure durant la sortida.
Moon Project, va ser la primera exposició que vam visitar i es situava a la nau Dents de Serra.
Aquesta mostra constitueix l’imaginari lunar, a través de un recorregut de imatges.
Les fotografies són representacions gràfiques i visuals de la lluna que formen part de la nostra cultura. Molts dels significats o valors que s’han creat sobre la lluna durant el transcurs de la història , però també moltes fotos i esquemes que es van fer per motius de recerca científica fetes per astrònoms o altres investigadors.
Es podien veure des de anuncis de publicitat fins a il.lustració cientíifca.
A més de les diferents imatges exposades, hi havia apart una lluna formada per un conjunt de fotos que dibuixaven la seva figura, i n’hi havien dues per simbolitzar les dues cares que té, la de darrere, que representen amb colors foscos perquè mai la veiem i la de davant de colors clars. I també en aquest espai es podien veure àlbums de fotos d’alguns artistes amb significats molt diversos.
Una de les imatges sobre aquest satèl.lit que em va cridar més l’atenció va ser el de Le voyage dans la lune, perquè em vaig enrecordar de que l’havia vist en una pel.lícula, concretament en la Invenció de l’Hugo Cabret, en la què és fa referència a aquesta pel.lícula muda del director Georges Méliès. La que de fet , és una adaptació de dues famoses novel.les: De la Terra a la Lluna i El primer home a la lluna. A més aquesta també és la imatge amb la què es presenta el projecte, i és que la creació d’aquesta pel.lícula va ser tot un referent en el món del cinema, per les innovacions i els efectes especials que va produir.
Mostra Moon Project Le voyage dans la lune
Transelenita, va ser la següent exposició que vam veure i s’instal.lava a la tèrmica de la fàbrica.
L’ autor d’aquest projecte és Marcel.lí Antunez, un artista molt reconegut per les seves obres en art electrònic i l’experimentació escènica, i per connectar l’art amb la ciència per fer les seves creacions.
És coneix per a ser un dels primers en fer ús de noves tecnologies en el camp de la performance mecatrònica, i és que per ell són un recurs que li permet imaginar el món d’una altre manera, i explicar històries d’una manera diferent i sorprenent.
El recorregut que vam fer per veure el projecte era una agrupació de uns quants audiovisuals que havia fet durant el seu recorregut com artista. En aquest conjunt de vídeos i instal.lacions, Marcel.lí Antúnez ens narra una historia a través d’un viatge mític amb un format interactiu.
El que destaca d’aquesta exposició és que l’autor ha pensat en el espectadors, hi va afegir algunes instal.lacions en les que nosaltres podem participar i passar a formar part de la historia que ell havia creat, un exemple d’això és que hi havia un aparell en el que tenies que apropar la cara i et feia una foto , després apareixies en el vídeo. Això em va semblar molt divertit i original i va fer l’exposició més dinàmica.
Transpermia
I per últim vam anar a veure un projecte que tracta sobre si és veritat que l’home va arribar a la lluna, que es situava en la Miranda.
Aquest era un vídeo que exposava un seguit de proves que suposaven demostrar que no era veritat i un vídeo sobre el viatge a la lluna gravat per els astronautes que els van enviar a el satèl.lit.
És a dir ens va mostrar informació contrària, que defensava dos punts de vista i que entre aquests es refutaven el que afirmaven que era veritat.
Després de veure l’audiovisual ens va preguntar que pensavem sobre tot això i en quina posició estavem dintre d’aquest gran debat, i la veritat és que molts no sabíem què creure. Perquè no tenim per que creuren’s a la primera aquestes proves que diuen verificar que l’home mai va arribar a la lluna però alhora penso que tampoc tenim moltes raons per pensar que sí , ja que qui ens pot demostrar que això és veritat i que no ens enganyen. Bé, en conclusió va ser una activitat que almenys a mi personalment em va impactar molt i em va fer pensar i plantejar-me moltes preguntes. Com per exemple la influència que tenen sobre les persones les teories conspiratories i com ens afecten, en una societat que està totalment controlada. En la que ens és molt fàcil creure que ens enganyen ja que les persones amb més poder són les que estan al càrrec de tot el què passa el món, i la resta de gent representa que hem de confiar en ells, què són una minoria i normalment són poc creïbles. També vam parlar sobre la manera en la que constantment donem la nostra informació com si res, sobretot a internet, i de la falta de privacitat que això comporta.
Les persones sóm vulnerables en el sentit de que ens hem de cruere el que l’estat diu, però com podem no dubtar d’aquesta gent, o pensar que hi han coses que no diuen per els seus interessos, o per por a la reacció de la gent. Per una altre banda també pot ser que les conspiracions i teories provinguin de les pel·lícules, hi siguin més ficció que realitat.
Tot plegat és molt complicat, però el projecte va ser molt interessant i realment ens va fer reflexionar sobre el món que ens envolta, les normes que estan establertes i la forma en que les persones reaccionem a el que ens comuniquem o informen , osigui com interpretem el que ens expliquen. Va ser una activitat molt diferent i interactiu que sincerament, no m’esperava veure.
Moon project
Opinió:
Aquest festival m’ha agradat bastant perquè el tema d’aquest any, és molt especial, i a mi almenys m’ha recordat lo gran que és l’univers, i el misteri que segueix sent per a nosaltres.
I m’ha semblat molt interessant que no només es centres en l’àmbit més científic sinó que també mostressin el valors que al llarg de la historia, se li han anat atribuint a la lluna, com per exemple amb les bruixes o monstres, és a dir amb coses més fosques, fictícies i màgiques.
També he de resaltar el video de les conspiracions sobre l’arribada a la lluna, que presenta un punt de vista que realment existeix en la nostra societat respecte aquest tema, i molt més, dels que sempre es genera un dubte general.
Per últim dir que tot i que és veritat que va ser un esdeveniment històric i decisiu per la humanitat, penso que en el món hi han molts altres problemes que encara no s'han resolt, i que si l’estat els hi hagués posat el mateix esforç i enfocament, hagués salvat i millorat moltes vides i penso que això hagués estat molt més valuós que no pas arribar a la lluna.
Hauria estat bé reflexar aquesta crítica, que tot i que no trec el mèrit del que es va aconseguir si que crec que és important reflexionar sobre això.
Conclusió:
Aquest festival ens recorda lo lluny que hem arribat com a humanitat, i el que podrem arribar a fer en un futur. I es centra en la lluna que va ser el primer pas i el més gran que fins ara s’ha fet, però no hi han límits, perquè abans es creia imposible però es va aconseguir.
La lluna s’imbolitza un gran avanç i el començament d’una època amb molt potencial en aquest camp.
Activitat:
I aquesta és l'activitat que he fet sobre la lluna:
En aquesta imatge es pot veure quatre dones, cada una d 'una generació , passant per les diferents fases de la vida. Els personatges estàn pintats de color groc blanquinós, reprsentant la lluna , que està en la imnmensitat de l'univers, fosc i ple d'estrelles. Relaciono aquest dibuix amb les fases per les que pasa la lluna i la vida d'una persona.
.jpg)
.jpg)
NAU BOSTIK
Activitat 1:
-
Projecte fotogràfic de Roc Pont , La Baba
He triat aquest projecte perquè, m'agrada molt la idea de fer-ho amb la meva àvia i col.laborar juntes, ja que penso que és important passa temps amb la nostra família, i més amb els avis, ja que sempre fan el que sigui per nosaltres i ara ja són molts grans, així que em va agradar molt que el propòsit sigues retratar el seu menja més típic i recordar una afició que sempre ha tingut.
1.2 Aquesta és la foto que he escollit que crec que pot colar com a foto de l’autor:
Per fer-la vaig preparar amb la meva àvia una safata amb el menja que havia fet i hi va afegir altres coses que va voler per complementar la imatge, és a dir que vaig intentar fer el que havia fet el autor, crear una composició de la recepta. Però com que no tenia un fons fosc com el de l’artista, vaig editar la foto retallant la safata i engantxant-la en un fons negre.
Aquestes són altres fotos que he fet per aquesta activitat, “les descartades”:
He intentat copiar l'enquadrament,i fer-les amb poca profunditat i fotografiar el proçes de fer una melmelada, a més de el resultat final.
I fer imatges sense gaire enfocament i molt naturals.
1.3 El projecte que he triat consisteix en un treball en equip que han fet l’artista i la seva àvia, en el que recopil.len receptes dels seus plats típics i fotografien el que ha cuinat , creant una representació de la recepta afegint-hi els objectes que l’àvia volia per acompenyar el menjar i fer de decoració.
1.4 Per fer aquestes fotos, he posat el filtre de blanc i negre per donar-li un sensació d’ antiguitat i he fet les fotos des de diferents angles i enquadraments, per experimentar una mica i crear una estètica diferent.
Activitat 2: Art Urbà
2.1 Registre fotogràfic i fitxa tècnica:
Autor: Fasim ( Germán Bel )
Any: 2016 a el Festival Opens Walls Conference
Tècnica: Sprai
Significat: Representa figures humanes d’una manera diferent
Autor: Laguno i Emilio Cerezo
Any: 2019
Tècnica:pintura plàstica
Significat: No té
Autor: Axe
Any: 2016
Tècnica: Sprai
Significat: Pretén fer més estètica la imatge d’aquest personatge
Autor: Sawe
Any: 2016- 2017 al Gutter Festival
Tècnica: Spray
Significat: És una granota que vol formar part del sushi, crec que vol cridar l'atenció i ser divertit, perquè el que planteja és molt surrealista.
Autor: Mohamed Lghacham
Any: 2016
Tècnica: pintura a l’oli
Significat: És un dinar familiar, una escena quotidiana.
Autor: Kram i Eledu
Any: 2019 al B-murals
Tècnica: Spray
Significat: Té la intenció de divertir-te i representar aquests dos personatges de ficció donantl-is personalitat i surrealisme.
Autor: She One ( James Chowles)
Any: 2016 i 2019
Tècnica: Sprai
Significat:Abstracte
Autor: Sixe
Any: 2016
Tècnica: Pintura plàstica i sprai
Significat:És un mural abstracte que va fer amb l’objectiu de ser interpretat per Roger.
Autor: Muretz
Any:2016
Tècnica:Sprai
Significat: Humoritza amb el tema de la censura, d’una manera molt directe.
Autor: Muretz
Any:2016
Tècnica:Sprai
Significat: Humoritza amb el tema de la censura, d’una manera molt directe.
Autor: Francisco Fasoli
Any:2019
Tècnica:Pintura
Significat: Em recorda a l’antiga grècia i a les històries mitològiques, sembla una representació d’un acte públic de la època.
Autor: Roc Blackblock
Any: 2016
Tècnica:plantilles
Significat: Denuncia la violència de gènere
Autor: Juanjo Surace
Any: 2017
Tècnica: Spray i pintura plàstica (Artside)
Significat: Em recorda a un món de fantasia en el que hi han monstres i la porta és la forma en que s’hi entra i s’hi surt, i representa somnis que tenim.
Autor: Miquel Wert
Any: 2016
Tècnica: Pintura plàstica
Significat:Crec que l’autor vol retrar i donar importància a moments simples i quotidians de la vida.
Autor: Chupet negre
Any: 2016- 2017
Tècnica: Spray
Significat:És una representació de l'autor, és el seu logotip.
Autor: Rotor Gambin Rot
Any: 2019
Tècnica: Pintura, collage i oli
Significat:
Autor: Joan Panito
Any: 2019
Tècnica: Tela
Significat: L’artista vol fer reflexionar sobre els símbols i les identitats, concretament sobre les banderes i el que signifiquen.
Autor: Btoy
Any: 2019
Tècnica:plantilles i spray
Significat:Per les paraules que utilitza i el personatge que està dibuixat , crec que vol
donar importància a el paper de la dona i demostrar la força que tenen. És per això que utilitza
colors colors tan vius i explosius.
2.2 El mural que jo he escollit és el següent:
La coiffure du dimanche de Miquel Wert
Aquest mural el relaciono amb amb la tècnica del carbonet, amb un poema il.lustrat de la Rupi Kaur i amb un dibuix del il.lustrador Conrad Roset.
2.3
Relaciono la tècnica del carbonet amb aquest mural perquè tot i que està fet amb pintura plàstica, per els colors que utilitza i la manera en la que pinta, té un aspecte de carbonet , i és la sensació que vaig tenir quan el vaig veure per primera vegada.
La connexió amb el poema, és la il.lustració que el representa perquè és un dibuix de una noia per darrere d’esquenes, i en la meva opinió crec que pot ser una manera de interpretar el mural.
I per últim , la relació amb la il.lustració de Conrad Roset és també la postura en la que està dibuixada la noia, tocant-se els cabells. Perquè tot i que són estils molt diferents, les dues noies s'estàn tocant els cabells, éstan realitzant una acció molt simple . I no només en aquest dibuix sino en tots els que fa en general, juga amb el moviment del cabell i per això m’ha recordat a aquest artista.
