Fotografia
JOAN FONCUBERTA
Va néixer el 1955 a Barcelona, és un artista especialitat en fotografia, assagista, crític i el divulgador i pensador visual més important de la nostra generació amb més projecció internacional. Va estudiar Ciències de la Informació i ara és professor d’Estudis de Comunicació Audiovisual.
També exerceix com a teòric de la imatge fotogràfica i com editor fotogràfic, i ha promocionat la fotografia contemporània a través de numerosas exposicions i events. Cal destacar que va ser el co-fundador de la revista Photo Vision, una publicació especialitzada en fotografia.
És considerat el gran renovador de la fotografia a Espanya, ha desenvolupat una activitat artística enfocant-se en els conflictes entre naturalesa, tecnologia, fotografia i la veritat. També li interessa la funció social de la fotografia, el ús públic de la imatge i la intoxicació de la informació.
La seva extensa obra es caracteritza per l'ús de eines informáticas en el tractament i presentació de manera interactiva amb l’espectador i per representa una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies a través de la fotografia i el seu context.
S’inscriu en la línia crítica de la concepció de la fotografia com a evidència del que és real, en posar en dubte la veritat que se li otorga, per això la se va producció gira entorn a la verosimilitud de la imatge i la seva capacitat per representar i suplantar el món real. I la majoria són parodias que activan la ilusió del espectador, i l' adverteixen dels perills de la credulitat i dels mecanismes que operan en la transmissió pública de la informació i del coneixement.
Web: https://www.fontcuberta.com
LOURDES DELGADO
Va néixer el 1965 a Barcelona, va estudiar humanitats i enginyeria informàtica, però uns anys més tard es va adonar que això no era el que es volia dedicar i ara és una fotògrafa professional i artística. Va viure durant quinze anys a Nova York quan va treballar per diverses revistes de les més prestigioses com GQ, Elle, Newsweek, People, Stern, Spiegel, L’Espresso i per els diaris: El País, ABC o La Vanguardia. També ha fotografiat a moltes celebritats de tot el món.
Retrata a les persones de la mateixa manera que viu l’amistat. Li agrada centrar-se en la persona i notar la seva presència, en connexió amb ella, vivint el moment, per poder capturar gestos o posturas que la caracteritzen. Dit amb les seves paraules, els seu estil es defineix així: “En l’amistat passa alguna cosa similar: has de saber que sou dos. Quan estàs amb algú has d’estar obert cap enfora, has d’estar present”i “Hi ha gent amb qui tanques portes, i totes són dolgudes. Cadascú et fa ser algú diferent, amb cada persona que coneixes comparteixes un microtú que et fa potent. Si aquesta relació es trenca, aquest microtú ja no existeix, perquè ningú te’l provoca”.
Per l'artista és important establir una relació amb el model, per poder apreciar millor la seva personalitat i el que la defineix més i el que la diferència de la resta, a més de expressar el que et fa sentir.
MARTINN PARR
Matin Parr és un fotògraf que utilitza el seu art per mostrar els seu punt de vista sobre temes socials, com el consumisme, la clase mitjana, els personatges rics i el turisme.
Observa l'entorn quotidià i la societat actual, per analitzar sobre les misèries i les contradiccions de la globalització que ha impactat d’una manera tan gran a el món.
I és l'autor de l'exposició: Space Dogs, del Museu de Granollers, que forma part del festival Panoràmic.
Aquest projecte fa homenatge a els animals que van fer servir els programes especials com a experiment per anar a l'espai. Tot perquè volien aconseguir arriba a la lluna lo avanç possible ja que competien entre ells la URSS i EEUU. De tot aquest esdeveniment, va destacar l' enviament de la gossa Laika a l'espai, per part de la URRS, que va fer que és comercialitzes molt la seva imatge, i la dels astronautes a partir d'objectes kitsch.
 |
|---|
 |
 |
 |
CRISTINA DE MIDDEL
Va néixer a Alacant, va treballar de reportera, però més tard va decidir iniciar un treball més artístic i personal, i actualment és una fotògrafa documental molt important coneguda internacionalment.
En els seus projectes, replanteja els límits de la realitat del llenguatge fotogràfic, alhora que innova en el àmbit del llibre fotogràfic, atorgant-li una nova dimensió com a obra d’art total.
Treballa creant fotollibres, i per a ella és un llibre amb el que tot el pes narratiu recau en les imatges i no hi han paraules. Acostuma a qüestionar el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions que difuminan la frontera entre la realitat i la ficció. Un dels seus primers treballs amb el que a més va tenir èxit, va ser Afronautas, un fotollibre que va tenir un gran impacte al nostre pais i que és la recreació visual de un disparat intent a Zambia per enviar a la Lluna, en els anys setanta, del segle passat, a deu persones i a un gat. Amb aquest projecte, l’artista realitza una crítica a l’estigmatizació d’Àfrica per part dels mitjans de comunicació. Es considera una reacció a les limitacions del llenguatge documental a l’hora d'escriure i explicar el món.
ALBERT GUSI
Va néixer l’any 1970 a la província de Barcelona.
És un artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del territori i l’expansió del concepte de paisatge. A través d’intervencions artístiques efímeres documentades gràficament en indrets escollits especificament, l'autor proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre aquell lloc determinat, que és el protagonista i sovint esdevenen performances col.lectives o individuals interdesciplinaries.
A ell li crida l’atenció la vulnerabilitat del paisatge, respecte la transformació constant que pateix. Per això es centra en el territori, mostrar-nos la seva part més lúdica o juganera, i la part poètica.
La fotografia i el vídeo són les seves eines per explorar-lo i documentar les seves accions amb la intenció que l’espectador es qüestioni noves formes de relació amb el paisatge.
Els projectes d’Albert Gusi introdueixen de forma habitual un element interactiu amb el públic, fent-lo partícip de molts dels seus projectes.
VARI CARAMÉS
Va néixer l’any 1953 a Galicia i és un fotògraf perseguidor de l’atzar, que retrata el que és efímer i fugaç. Dels seus errors, com per exemple imatges mogudes, i dels experiments fotogràfics, ell crea el seu art i és en el que hi centra tot el seu interès. Per això evita les imatges realistas i rebutja les imatges com a document. I capta moments de la vida quotidiana i els converteix en instants màgics i poètics. Degut a la seva miopia, que ell confessa que a vegades és un plaer no veure completament, les seves imatges són influenciades per aquesta visió desenfocada i normalment són bastant difusas i imprecisas. Té una fixació important per les finestres que emmarquen les imatges i que en la majoria de casos és imaginaria perquè és un símbol del mirar, de analitzar i de observar, en definitiva de veure el món o la vida, a través d’una cosa inconcreta. A més representa la divisió entre l’exterior i l’interior o entre dos punts de vista diferents. Des d’aquest punt de mira, l’artista mostra una mirada que destaca per la presència d'elements meteorològics i atmosfèrics com pluja i boira, a més de paisatges de capvespre i de nit.
SAUL LEITER
Leiter va néixer a Pittsburg l’any 1923 .
Durant la seva trajectòria artística es va dedicar tan a la pintura com a la fotografia. Potser per això, influenciat per el món de la pintura va començar de molt jove, a utilitzar diapositives en color. Eren uns temps en què la majoria de fotògrafs de la seva generació disparaven encara en blanc i negre, així que això el caracteritza bastant.
A començaments del seixanta va obrir un estudi fotogràfic a la Cinquena Avinguda, on durant vint anys va treballar activament pel món de la moda. Les seves fotografies es van publicar en revistes com Harper’s Bazaar, Elle o Vogue, entre d’altres. Un cop tancat l’estudi, van arribar èpoques de poca feina en les que es va dedicar a la pintura abstracte, i a seguir fotografiant el seu barri i la seva gent. Fotografiava els carrers de la ciutat de Nova York i sobretot els voltants del seu barri que l’apassionava. El seu estil era molt personal, totalment allunyat de la foto de carrer convencional, fuig gairebé sempre de la foto descriptiva i es centra en l' aproximació onírica. Utilitza una fragmentació radical, i dedica molta atenció a superfícies de color, generalment llises, que ocupen bona part de la imatge on els subjectes es localitzen en un espai aparentment secundari. Practica els desenfocaments potents, inclosos els del primers plans, que donen a les imatges un aire de misteri. També utilitzava molt miralls i vidrieres, sovint entelades, a través de les quals ofereix la seva visió dels espais urbans i dels personatges que els habiten o que simplement hi circulen.
El tractament del color també és particular, amb una gama de tons densos, més aviat desaturats i sovint amb composicions de gama restringida amb una clara dominància.
Citant l'autor: “M’agrada no estar segur del que un veu. No sabem perquè estem mirant una imatge quan de sobte descobrim alguna cosa i comencem a veure. M’agrada aquesta confusió.” i ”Una finestra coberta per gotes de pluja m’interessa més que la fotografia d’una persona famosa”, aixó descriu bastant bé com és la concepció de la seva fotografia.
En conclusió és un personatge poètic, contemplatiu, que fotografiava sense urgències i sense cap interés a ser conegut i amb un estil molt personal a la recerca de la bellesa, i que no va destacar molt en vida però que ara s'està aprecinat molt la seva obra.
Web: http://fotocolectania.org/es/exhibition/121/saul-leiter-in-search-of-beauty
NICÉ PHORE NIÉPCE
Va néixer l’any 1793 i va ser un inventor i físic francès, més conegut per ser el pioner de la fotografia, procediment que va anomenar com a heliografia. Aquesta tècnica va consistir en recubrir placas de peltre amb diverses substàncies fotosensibles i va intentar copiar sobre aquestes, gravats situant-les sota la llum solar. I va seguir investigant i experimentant cap aquesta direcció i així uns anys més tard va aconseguir fixar parcialment una imatge, del exterior del seu estudi, sobre una làmina de paper recoberta de clorur de plata. Finalment l’any 1826 utilitzant un prototip de càmera de la seva invenció, va obtenir la primera imatge pròpiament fotografica de la història.
Web: https://photo-museum.org/es/niepce-invencion-photografia/
JOSEF SUDEK
Va néixer l’any 1896 i va morir el 1976 a Praga. Era un artista solitari i introverit que es refugiava en la fotografia. Es centrava en els objectes que en aparença semblen morts i cobran vida al ser ressaltats per la llum i creava composicions de natura morta. Però també fotografiava la naturalesa, l’arquitectura i els carrers de Praga. Un element molt important en la seva obra és la llum ja sigui per la presència o l'absència, que la utilitzava com una resposta metaforica a el misteri del destí de l'ésser humà. Li agradava explicar històries sobre la vida dels objectes inanimats, i narra alguna cosa misteriosa, ell la anomenava la setena cara del dau. En les seves obres va aconseguir mantenir la subjectivitat d’un observador sensible i àgil i desprendre tranquilitat, bellesa i harmonia. Era un artista molt íntim i personal, i en les seves creacions es reflexava la seva relació amb el món que l’envoltava. S'inspirava molt per les belles arts, la música i la poesia. I les seves principal influències vans ser els pintors: Caravaggio, Josef Navratil i Salvador Dalí, i en poesia per Vladimir Hovar i Jaroslav Seifert. Moltes vegades emmarca la imatge en la finestra del seu estudi, que es va convertir en un símbol de la separació entre dos mons, l’interior i l’exterior, que actuant de manera que es descobreix el que és invisible.
Web: https://www.circulobellasartes.com/biografia/josef-sudek/
ORIOL MASPONS
Va néixer a Barcelona l’any 1928 i va morir el 2013. Va ser un dels principals fotògrafs que van renovar el llenguatge fotogràfic a Espanya durant els anys 50 i 60. Durant la seva trajectòria artística va treballar en els camps del reportatge, el retrat, la moda, la publicitat i en les revistes de l’època com La Gaceta Ilustrada, Destino,Bocaccio, Expression i Elle.
Va començar com ameteur, sent membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, però els seus valors estètics eren els oposats a els de l’artista que defensava la fotografía útil i anava en contra a la que tenia una finalitat només estètica, així que ben aviat s’hi va oposar i els hi va fer una dura crítica .
Un anys més tard es va traslladar a Paris, fet que va ajudar a donar a conèixer la creació fotogràfica estrangera a Espanya, i quan va participar a en el grup AFAL d’Almeria que va ser un col·lectiu que va iniciar un procés de renovació fotogràfica. I després l’any 1957 va tornar a Barcelona , es va professionalitzar i va formar societat amb Julio Ubiña, amb qui van crear un estudi que va viure el boom de la publicitat.
I a més va formar part d’un grup de artistes i intel.lectuals antifranquistes que volien canviar la estètica habitual i que s’anomenava La Gauche Divine.
També va començar a dedicar-se a la moda, primer reflectan la sensualitat i la bellesa de les models i més en davant representant-les sense cap expressió. A més fa poc es van descobrir obres de l’autor que s’havien fet a París, a Londres i a Eivissa durant els anys 50, que mostren l’ambient dels carrers i situacions quotidianes de la ciutat a més de models a la platja. I imatges de reportatges a Cuba, Nicaragua i Sud-Àfrica. També va publicar i il.lustrar uns quants llibres com el de Poeta en Nova York de Lorca.
Web: https://www.lavanguardia.com/local/catalunya/catalunya-futur/20190826/464213388141/exposicion-mnac-fotografia-oriol-maspons.html
 OM 5 |
|---|
 OM 1 |
 OM 2 |
 OM3 |
 OM 4 |
