Collage
GIBERT GARCIN
És un fotògraf francès que va iniciar la seva carrera com artista, després de la seva jubilació. Ja que és quan va descobrir la seva passió i per fi va expressar tota la creativat que portava a dintre i les històries que necessitava comunicar. Com ell mateix diu:” Em vaig submergir en l’art de la fotografia com quan et fiques al mar, de cap i al fons,i de seguida vaig descobrir que en la meva etapa anterior jo havia estat una esponja que havia retingut un munt de coses interessants. Totes aquestes idees i imatges que jo havia apilat al llarg de la meva vida van acabar, al final, per ressorgir”.
La seva obra està plena d’humor i comèdia, l’autor juga amb l’absurditat i el que és estrany, explorant els límits humans, amb una estètica influenciada per l'expressionisme i el surrealisme.
Relacionat amb l'alliberament de la ment i amb l’ús de la imaginació i la manifestació de l'inconscient com a mitjà d'expressió que sobrepassa la realitat i de reflexió personal.
En les fotografies ens enfronta a situacions reals del nostre interior, de la ment, i moltes vegades fa referència a els personatges de la mitologia grega: Sísif i Ícar.
Els seu treball es basa en el fotomuntatge, ho fa com s’ha fet sempre,de manera manual, tallant i enganxant les imatges, sense dependre de photoshops o programes. Són imatges en blanc i negre i les fa mitjançant la tècnica analògica.
Web: https://validfoto.com/ca/portfolio-item/gilbert-garcin/
CHEMA MADOZ
Va néixer l’any 1958 i és un fotògraf espanyol, que durant el seu recorregut artístic, ha treballat principalment el concepte de objectes. Les seves obres destaquen per ser surrealistas, minimalistas i conceptuals. Només treballa en analògic i són en format quadrat i en blanc i negre. Té un estil molt particular i senzill, a simple vista, però en realitat les composicions que crea a partir de diferents objectes, tenen la finalitat de jugar amb la nostra ment i expressar emocions o escenes d’una manera abstracte. És a dir mostra realitats que no es perceben ràpidament perquè que van molt més enllà de la matèria física i tangible. En definitiva utilitza objectes quotidians per comunicar o transmetre sensacions, els hi dóna vida i els converteix en el seu llenguatge, crean poesia i metaforas visuals.
ROBERT & SHANA PARKEHARRISON
Robert i Shana ParkeHarrison són un matrimoni d’origen americà, que treballen conjuntament en projectes fotogràfics. Les seves creacions són molt elaborades i monocromaticas. Per fer-les utilitzen diversos mètodes, com la fotografia i el collage, uneixen diferents fragments de materials per construir una sola imatge, i afegeixen cera i pintura.
En les seves fotografies volen retratar el món en el que vivim, contaminat i dominat per la tecnologia, grans problemes actuals.
Sobretot del medi ambient i la forma en que la gent ho tracta, un tema que a la parella, els hi preocupa molt. Per això reflexen possibles conseqüències que viura el nostre planeta, si no comencem a actuar i a prendre mesures. Exposa paisatges devastats, que transmeten caos i bellesa, d’aquesta manera, fan que l’espectador es consideri més seriosament el que està passant i és responsabilitzi a tenir consciència i acceptar que els humans tenim un gran impacte a la terra, i que si no ho frenem ara, posen tots de la nostra part, potser serà massa tard per salvar-la a ella i a nosaltres mateixos.
JOAN BROSSA
Va ser un poeta, dramaturg i artista plàstics, barceloní, nascut l'any 1919, va començar a escriure de molt jove. La seva obra abraçava tots els aspectes de l’art : la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques.
Però tot i la diversitat genèrica que desenvolupava, Joan Brossa pensava que en el fons, tot eren cares d'una mateixa piràmide i que no existeixen diferències entre els diversos gèneres artístics , aquests són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Deia que són com els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt.
A més podríem dir que tot s’agrupa al voltant de tres elements essencials, presents en tota la seva producció : la poesia, l'acció i la visió. Totes tres s’entrecreuen de manera que cadascuna es nodreix de les altres.
Joan Brossa va produir una extensa obra: als anys quaranta va entrar en contacte amb el poeta Josep Vicenç Foix, un dels seus referents literaris, i també el filòsof Arnau Puig i els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan- Josep Tharrats. Amb ells, l’any 1948 va fundar un grup artístic i literari i una revista d'avantguarda que s’anomenava Dau al Set, amb la qual van introduir el formalisme a Espanya. Ell va col·laborar amb textos surrealistes que consisteixen en l'escriptura d'imatges oníriques i hipnagógiques , és a dir relacionades amb el somni i amb l’estat de la consciència durant el son; semblants a l'automatisme psíquic. Va ser el començament d'una obra literària molt àmplia que utilitzava el llenguatge com a mitjà d'experimentació i que el van portar cap a la poesia visual. Els elements de la seva poesia, com la ironia, l'associació,la descontextualització i el refús de la diferenciació entre paraula i objecte, van concretar-se en la confecció d'objectes, un camp sense les restriccions pròpies del llenguatge, amb el que va tractar les inquietuds que s'havien anat acumulant al llarg del seu itinerari poètic, com : la recerca de la màgia quotidiana, la denúncia social i la transgressió.
Web: http://www.fundaciojoanbrossa.cat/standard.php?idmenu=3&menu2=6&submenu=1
En la sortida al Museu de Granollers, vam veure l'exposició: Paper adormits, de Pep Duran.
En aquesta mostra, l'artista ha agrupat el seu treball, que ha fet durant la seva trajectòria artística, i n'ha fet una selecció. Fa servir la tècnica del collage, que va sorgir amb el moviment Avantguardista, que volia trencar amb la forma d'expressar-se habitual, alternant l'estructura artística tradicional i experimentant amb altres materials, tècniques, etc.
El collage és la creació d'una idea a partir de la fragmentació , transmeten un nou missatge, des de diferents realitats.
La seva obra, és molt personal, perquè exposa trossos de la seva vida, per això requereix ser observada detingudament, per comprendre millor el missatge.
Al principi utilitza més colors, però després només predominen tonalitats marrons.
El collage no només el fa amb papers de imatges com acostumem a veure, l'artsita també fa servir trossos de fusta, teles i papers, de llocs on ha estat durant la seva vida. i amb aquestes composicions el que vol és capturar els seus records d'una manera molt intima.
Web: https://www.fundaciovilacasas.com/es/obras/pep-duran
