La fotografia de carrer o Street Photography consisteix en capturar l’essència humana en relació amb l’entorn urbà que l’envolta. Tres punts clau per poder considerar que una imatge és Street Photography són:

​

1. És una fotografia improvisada (no hi ha un model que posa ni s’ha preparat res anteriorment).

2. No és necessària la figura humana dins de la imatge, però si ha d’haver algun rastre o petjada deixada per l’humà.

3. La imatge ha d’explicar una història o transmetre una sensació o emoció.

​

Molts cops es confon amb la fotografia documental, però hi ha dos diferencies clau entre Street Photogrphy i la fotografia documental. La primera és que la Street Photography és espontània, en canvi la documental necessita una investigació prèvia. La segona és que la Street vol emocionar i la documental fer una reivindicació o denuncia.

També s’ha fet una diferenciació entre fotografia de carrer i fotografia urbana. La fotografia urbana busca una bona tècnica i estètica. A més són fotografies preparades. En canvi la de carrer, com ja hem dit, busca l’emoció i la història, i són espontànies.

La fotografia de carrer pot ser tant en blanc i negre com en color. Tot i això hi ha una distinció. Quan es fan en blanc i negre ens dóna una informació atemporal i es centra més en la història. En canvi, quan es fa en color, vol aportar una informació emocional o sentimental. És molt important escollir colors concrets i jugar amb els clarobscurs.

 

HISTÒRIA:

Podem dir que els inicis de la Street Photography es troba als Estats Units, sobretot a la ciutat de Nova York. La Street Photography va néixer de la mà del jazz. Robert Frank és un dels referents, tot i que se'l va qüestionar com a fotògraf per fer aquest tipus de fotografies i fins i tot el seu treball no va ser acceptat per la comunitat fotogràfica dels Estats Units. A la dècada de 1960, fotògrafs com Garry Winogrand o Lee Friedlander, inspirats per Robert Frank, van començar a fer fotografia de carrer a Nova York sobre 1960. Aquesta etapa de fotografia de carrer va des de finals del segle XIX fins l’any 1970.

​

FOTÒGRAFS MÉS IMPORTANTS:

​

Robert Frank

​

BIOGRAFIA:

Nascut el 9 de novembre del 1924 i mort el 9 de setembre del 2019, Robert Frankva ser un fotògraf i cineasta suís-estatunidenc. És considerat un dels fotògrafs de l’street photography més importants. Se’l considera com a un dels màxims representants d’aquest estil fotogràfic. 

Haver viscut en una Europa en guerra li va marcar molt, tant va ser així que el va influir en el seu estil.

L’any 1947 va emigrar als Estats Units. Allà va aconseguir més fama com a fotògraf. Durant aquesta època també va fer molts viatges per Europa i sud Amèrica. 

Des de finals de 1957 fins a finals de 1963 Frank va treballar amb el departament de promoció al New York Times com un fotoperiodista independent. En 1963 va ser guardonat amb la Ciutadania dels EUA ..  Frank va començar a fer pel·lícules en 1958, la seva primera pel·lícula, Pull My Daisy és una obra semi-improvisada sobre la cultura i l'art bohemi i és la pel·lícula de Frank que més l'identifica. Les seves pel·lícules tracten sobre la vida, la gent i la introspecció en un mateix.

El 1995 va crear la Fundació Andrea Frank, amb l'objectiu de donar suport als artistes mediant beques. 

​

OBRA:

L’obra més destacada és “Els americans”, aquesta és coneguda arreu del món. Aquest va tenir una crítica molt negativa en els Estats Units. Per elaborar l’obra va fer prendre unes 28.000 fotografies.

Va realitzar altres fotollibres com un de València o de Perú.

La gran majoria de les seves fotografies són en blanc i negre 

Cap al 1995 la seva obra es basaria en pel·lícules autobiogràfiques i fotografies i comença a experimentar amb l'ús del color i el collage.

​

Diane Arbus

​

BIOGRAFIA:

Nascuda el 14 de març del 1923 i mort el 26 de juliol del 1971, Diane Arbus va ser una fotògrafa estatunidenca. Va ser el seu primer marit Allan qui la va introduir al món de la fotografia. 

Al començament de la seva carrera va fer fotografies de moda per a revistes com  Esquire, Vogue i Harper 's Bazaar. 

Arreu de la pel·lícula Freaks de Tod Browning va començar a interesar-se en fotografiar a gent diferent a la que estava acostumada per a les revistes de moda. 

En els anys 60 Arbius recorria perillosos barris marginals de Nova York per seleccionar els personatges més carismàtics i aterridors que podia trobar, entre els quals es trobaven nans, gegants, freaks, tatuats, retardats, prostitutes, transsexuals, bessons ... I com més estranys millor.

Als 48 anys, quan ja patia una depressió, es va suïcidar amb una sobredosi de pastilles i tallant-se les venes.

 

OBRA:

Les seves fotografies són en blanc i negre Semblen que retracti l'ànima dels fotografiats.

La seva obra s’ha basat principalment en retrats a persones. També va fotografiar moltes vegades els Freaks, és a dir, fenòmens.

​

Lee Friedlander 

​

BIOGRAFIA:

Nascut el 14 de juliol del 1934, Lee Friedlander és un fotògraf i artista nord-americà. Gràcies al seu llenguatge fotogràfic tan personal seria reconegut i una gran influència per a altres fotògrafs. 

Va decidir anar a Califòrnia a estudiar. Allà es va formar per desenvolupar la seva carrera. Ja en aquella època mostrava in gran interès per l’experimentació i demostra la seva inquietud a transgredir el que estableix. 

Una vegada que va acabar els estudis es va anar a Nova York per ser un fotògraf freelance. Va començar a realitzar els seus primers encàrrecs documentals. Mentre fotografiava els carrers anava forjant el seu particular estil, amb una composició geomètrica, complexa i trencadora. En aquest període va començar a fotografiar a grans figures del jazz.

 

OBRA:

Mostra un gran interès per fotografiar el paisatge social. 

Fotografiava a manera de diari visual, el que li cridava l'atenció, fins i tot objectes tan banals i comuns (com van començar a ser en els seixanta) com els televisors.

Altre element molt important en la seva fotografia va ser l’automòbil. Aprofitava els moments en cotxe per anar fotografiant el paisatge. Un exemple d’això és el seu fotollibre “The new car”, del 1964.

El que sempre va mantenir en la seva obra van ser els autoretrats. Aquests semblen ser poc professionals però en realitat estan molt acurats. 

​

Vivian Maier

 

BIOGRAFIA:

Nascuda l’1 de febrer del 1926 i mort el 21 d’abril del 2009, Vivian Maier va ser una fotògrafa estatunidenca reconeguda per les seves fotos de carrer que feia. Durant tota la seva vida les seves fotografies es van mantenir en l’anonimat, ningú sabia que ella fós una gran fotògrafa. 

Durant tota la seva vida va ser mainadera i va anar de casa en casa treballant d’això. Sempre portava unes maletes on guardava tots els negatius que feia amb la seva càmera que portava allà on anava.

No va ser gràcies a John Maloof que la seva obra va ser descoberta. Aquest va comprar els negatius en un mercat. Quan les va revelar es va quedar sorprès per les fotografies. No hi havia cap informació documentada sobre Vivian Maier així que va fer una recerca i va preguntar a persones que la van conèixer. A dia d’avui la seva obra ha sigut reconeguda i Vivian Maier se la considera com a una de les fotògrafes més importants del segle XX. 

 

OBRA:

Vivian es va dedicar a retratar a qualsevol persona que es trobés pels carrers de Nova York. A més, el que més li agradava retratar era la vida quotidiana de les persones. 

Li agradava jugar amb les llums, els reflexos… 

Va fer molts autoretrats on es mostrava a si mateixa reflectida en els aparadors i els miralls, o en les ombres que projectava a terra.

​

Henri Cartier Bresson

​

BIOGRAFIA:

Nascut el 22 d’agost del 1908 i mort el 3 d’agost del 2004, Henri Cartier va ser un fotògraf francès molt reconegut pel fotoreportatge, fotografia de carrer i natural que va elaborar. És considerat com el pare del fotoperiodisme. 

Encara que primer va estudiar dibuix i pintura, a partir del 1930 es va iniciar en la fotografia per mitjà de les seves publicacions a la revista Vu. Al 1937 va fer un reportatge sobre la Espanya republicana. Més tard, durant la Segona Guerra mundial va realitzar reportatges fotogràfics sobre l'ocupació i la retirada dels alemanys de França. 

Cartier-Bresson es submergeix en el surrealisme que es viu a París en els anys 30. Això queda clarament retratat en les seves primeres instantànies, però desapareix a mesura que es va fent en ell la idea de dedicar-se als fotoreportatges. 

Amb la seva primera càmera, es va inclinant més cap a la pràctica fotogràfica que a la pintura, que mantindrà fins a 1970 com la seva principal forma artística.

​

OBRA: 

Victoire de la vie és el documental que va realitzar en 1937 sobre l'Espanya Republicana, va ser l'inici de la seva especialització en el fotoreportatge.

Durant la Segona Guerra Mundial es va dedicar a fotografiar tot el que veia al respecte. 

Va retratar a artistes com Picasso o Henri Matisse, científics com Marie Curie, a la cantant Edith Piaf o a figures polítiques com Fidel Castro i Ernesto Guevara.

Les seves fotografies, recopilades en diferents col·leccions es defineixen pel rigor de la seva composició, la juxtaposició d'elements i per un sentit estètic de la composició derivat de la seva experiència en les arts plàstiques.

​

Lisette Model 

​

BIOGRAFIA:

Nascuda el 10 de novembre del 1901 i mort el 30 de març del 1983, Lisette Model va ser una fotògrafa nord-americana i austríaca molt reconeguda per les seves fotografies de carrer. 

Va començar la seva carrera treballant per a revistes de moda com París Match, Look, Ladies Home Journal o Harper 's Bazaar. També va fer exposicions en el MOMA de Nova York. 

El 1951 va ser professora a la New School for Social Reseach, allà va enseyar a gran fotògrafs com Diane Arbus.

​

OBRA:

Els retrats directes, des d'un punt de vista baix, els enquadraments arran de terra, donant protagonisme a la bellesa femenina gràcies a les sabates,, el seu sentit de la composició, concretant els elements en el seu lloc o jugant amb l'ús de diagonals, van fer que tingués una forma de buscar les imatges inconfusible.

A Lisette Model li atreien les persones diferents, que es sortien del comú. Rics, captaires, obesos o personatges de la vida nocturna són habituals protagonistes de les seves imatges. Les seves fotografies ens transmeten una gran força, són directes i properes, però furtives ja que no solia establir cap relació amb ells.

​

CARTELL:

​