JOSEP
Anàlisi de la pel·lícula
Any de creació: 2020
Duració: 81 min
País: França i Espanya
Direcció: Aurel
Guió: Jean-Louis Milesi
Fotografia: Animació
Productora: Co-production Francia-Bélgica-España; Les Films d'Ici, Les Films d'Ici Méditerranée, France 3 Cinéma, Lunanime, Tchack
Biografia del director:
Aurélien Froment, més conegut com “Aurel”, va néixer el 31 de maig de 1980 a Ardecha, França. És un dibuixant de premsa i director cinematogràfic. Va dirigir alguns audiovisuals, com Telegrama, la seva primera obra, La miel, Comme un Pot de fraises!, Fimfárum 2 i Laika, entre altres. Va conèixer la obra de Josep Bartolí, el protagonista, en un festival al que va anar. Va veure un llibre on hi havien il.lustracions del artista i va quedar fascinat per la força dels trets de la seva cara i de la temàtica. Degut això, la creació que ha desenvolupat sobre la vida d’aquest artista català destaca per una gran sensibilitat i riquesa d’imatges. Així com, per posar el punt d’atenció en aquesta figura que representa un capítol de la nostra història que mai s’ha exposat en profunditat. Gràcies al llançament d’aquest film, l’autor ha guanyat el Premi del Cinema Europeu al Millor Film d’Animació.
Gènere : Animació, Drama, Anys 30, Postguerra espanyola, Pel.licula biogràfica
Corrent cinematogràfica o moviment:
Format de la pel·lícula
1.Argument :
Tracta sobre la vida de Josep Bartolí, un dibuixant republicà espanyol que quan vol fugir de la dictadura del 1939, que després de la segona guerra civil s’ha instaurat a Espanya. Es veu atrapat en un camp de concentració francés. Allà, és maltractat, pateix fam i menyspreu per part del govern. I plasma la seva experiència en el dibuix. Mentrestant, coneix a un militar francès i al llarg de la seva vida, la seva relació es converteix en una amistat que perdura al llarg dels anys. Acaba exiliant-se a Mèxic, s’enamora de la pintora Frida Kahlo i finalment es congsilia com artista treballant a Nova York. No torna mai a la seva terra natal.
2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :
Primer de tot, remarcar que és una animació, ja que el director va voler homenatjar a la professió de dibuixant i al mitjà d’expressió que l’uneix amb Josep Bartolí.
S’ha volgut traslladar a la pantalla, la força única que transmet el dibuix ràpid, expressiu, que resumeix una acció en un sol dibuix. Propi dels arts seqüencials, com la tira cómica que utilitza una sèrie de vinyetas per desenvolupar l’acció que està succeint
-Plans
En qüestió de plans, segons l’enquadrament és molt comú el gran pla general, per situar l’escena en una localització, com en un camp de concentració o en un espai, com en una sala o dormitori. També els plans generals, per mostrar tota la gent que hi ha agrupada en un lloc, i les diferents interaccions que es formen. Els plans en detall són escassos, però es recorre en ells en alguns moments per exemple quan es vol mostrar un objecte de gran importància com element, com per exemple la llibreta que li regala el militar francés.
Segons l’angle, els plans són principalment frontals, cenitals en algunes situacions, per exemple quan dibuixa en un paper. També hi ha algun pla una mica contrapicat
-Moviment : degut al criteri del director de seguir un dibuix executat amb rapidesa, podem apreciar com, en la part memorial de la pel.lícula, en els camps de concentració, la posada en escena es basa en un dibuix sense moviment. Ja que s’ha eliminat tots els gestos que no es consideren essencials per animar la història només en moments en concret que destaquen per la seva màgia, els sentiments que es transmeten.
Pel que fa al moviment de la càmera, majoritàriament és estàtic, excepte en alguns moments que és mou en direcció horitzontal, per donar sensació de continuïtat en l’espai i el temps. O moviments d'aproximació del enfocament.
Posada en escena
-Actors de doblatge: destaquen per la seva implicació en el projecte. Han cregut en aquest audiovisual des del principi, en explicar aquesta història tan desconeguda per a la majòria. En Sergi López, té un cas més especial, i és que compte amb la triple cultura catalana, espanyola i francesa. De manera que, el director va observar un paral.lelisme amb la vida de Josep Bartolí i va pensar que l’actor podria identificar-se més amb el personatge.
Repartiment :
Els doblatge d’aquesta pel.licula s’ha fet a càrrec de:
Sergi López - Josep Bartolí
Sílvia Pérez Cruz - Bertillia/ Frida Kahlo
Alain Cauchi - Lleó
David Marsais - Valentin
Valérie Lemercier - la mare de Valentíin
Bruno Solo - el gendarme
Gérard Hernandez - l’avi
François Morel - Robert
Sophia Aram - la infermera
Xavi Serrano - Helios Gómez
-Continuïtat És tracta d’una pel.lícula amb un final tancat, sense segons o terceres parts.
-Escenografia
La narració es desenvolupa principalment a França, i més tard a Mèxic i a la ciutat de Nova York, Estats Units.
-Banda sonora
La banda sonora l’ha composta Sílvia Pérez Cruz. Ha creat la música que sona en els flash-backs. Al tractar-se de records desdibuixats, la música és molt abstracta i l’artista ha jugat amb les textures, basant-se en un so constant d’electrònica, percussions i cors. Hi han dos elements que són molt presents en aquests records, i s’ha basat en aquests per a la creació de la banda sonora. Per una banda, la terra, que l’ha expressat amb les percussions d’Aleix Tobías i Antonio Sánchez. I per l’altra, l’aire que s’expressa a través d’uns cors amateurs de Palafurgell dirigits per Félix Pérez que van cantar L’emigrant. El film, també compta amb el poema Guerra de Miguel Hernández, cantat per la mateixa Sílvia.
-To del llenguatge
És un registre col.loquial i a vegades vulgar. Hem de tenir en compte que ens trobem en diferents contextos al llarg de l’audiovisual. Els militars menyspreen als presoners i utilitzen paraules feridores, l’acció d’aquest personatge és desagradable per això utilitza paraules grosseres. Per altra banda, el protagonista a vegades parla amb tota naturalitat sobre la seva intimitat i podem classificar el seu llenguatge com a informal. En general predomina un ús col.loquial, perquè no ens trobem amb contextos gaire formals.
-Llum
La llum principalment és natural, ja que l’escena és en un espai obert i aquesta contrasta amb escenes més fosques en que la il.luminació és nula. En l’escena on apareix la Frida del no res, del mar, la seva figura es veu il.luminada per una llum artificial de color rosa. Quan Bartolí s’exilia i fa de pintor en plena llibertat hi ha molta més llum, ja representen moments més bons de la seva vida.
-Color i dibuix
En els flash-backs, el traç del dibuix evoluciona a l’hora que ho fa el protagonista. Va des d’un traç quasi sense monocrisme ni moviment, amb un predomini del negre i de colors àrids i salvatges, a una imatge que s’allunya del dibuix, més pictòric, sense traç, on els colors prenen més importànica. Les parts ambientades al present, són ben diferenciades i configuren un estil d’animació més convencional. Més realista en tan que els colors com en l’aspecte formal. Aquest és un canvi molt notori.
-Vestuari
Roba característica de l’època, a través d’aquesta podem veure representat la distància i separació entre dos grups. Els presoners, que vesteixen molt semblants entre ells i els militars, els opressors, que vesteixen exactament iguals, amb l’uniforme. Una forma de veure, com ambdós grups estan sota una autoritat que els ha obligat, a uns a ser presoners i altres a ser militars i mantenir aquestes persones sota aquestes condicions.
De fet, quan, els dos amics pertanyents a forces contràries, es retroben a Mèxic, vesteixen igual. Perquè aquesta oposició desapareix. La vestimenta del present, és moderna i més colorida és clar. I la de la Frida és molt cridanera, barrejant tons molt diferents.
3.Tria un personatge i fes la descripció
El Sergi, el gemandre, és a dir el militar francès és una persona amb una gran bondat i empatia. L’acte de deixar que el Josep el dispares perquè es pogués salvar, demostra una gran valentia i amor cap a el seu amic, però també cap a la llibertat individual i els drets intocables dels humans. Des del principi, empatitza amb els presoners i sobretot amb el Josep i l’ajuda amb el que pot, sempre vigilant molt, fins que aconsegueix que escapi d’aquell malson. És un personatge que tot i la posició en la que es troba, al bando del govern francès, arrisca la seva vida per salvar la d'algú altre. Sempre es mostra calmat i no té por a les represàlies. És una persona humil, que en l’actualitat ha envellit, però segueix mantenint el rècord de una part de la història que la gent ha oblidat i que el més important, el futur, no coneix. Així que té un paper molt important en la obra, com a narrador, introductor de la vida de Bartolí, però també com a integrant d’aquesta, probablment sent l’esperança per Josep i l’oportunitat de treballar la seva passió. També com a traspassador d’informació al seu nét, que a partir de llavors li canvia la vida, igual que ho va fer al seu amic.
4.Tria una escena per explicar-la
L’escena en la que una senyora està cantan una cançó típica de la seva regió, davant de tots els altres presoners. Per un instant, aquesta dona alleugereix el dolor i la pena que aquelles persones devien sentir. M’agrada perquè, igual que el Josep, es desfoga a través del dibuix, altres persones troben aquesta fuga d’escapament, a través de l’instrument de la veu. I alegren els dies d’aquells qui estan al seu voltant, perquè poden veure el que és la felicitat d’expressar-se un mateix, de manera tan bella.
Conclusió:
És una pel.lícula, que des del principi ja t’atrapa perquè no és un format convencional. Es tracta d’una animació que conté uns dibuixos molt expressius i senzills que apropen més als personatges, perquè no hi ha una emmarcació d’una realitat concreta molt marcada, com passa amb el films cinematogràfics.
Els personatges principals són grans persones, i és molt maco de veure l'evolució que fan. Com el Josep s’adapta al camp de concentració, es relaciona amb els altres presoners i es va obrint i anem aprenent més sobre ell. A més, és clar, observar la seva professió, captar moments importants que tenen lloc durant el seu confinament a un país estranger.
La relació que es forma entre els dos amics, pertanyents a bàndols contraris, és un evidència de com l’amor traspassa fronteres, a més d’idiomes.
Un factor clau en aquesta obra, que enregistra, l’idioma, català, castellà, francès i anglès. Doncs és un document de la realitat social, de la història i de la diversitat lingüística del món, ja que el protagonista viu en diferents llocs. I crec que aquest aspecte fa que una gran quantitat de gent es senti inclosa, i aporta una visió del món més global que de costum.
La temàtica, la guerra civil i els camps de concentració, són esdeveniments que desconeixia per complet i m’ha fascinat descobrir-ho tot amb el traç d’aquest dibuixant i a través de la figura d’un artista, que va viure una vida dura, però va resistir, va fer amics al llarg del camí i gràcies a la seva obra, ara podem saber sobre aquest fets, que suposen un art que compleix amb la funció de document social.
